Fins al període musulmà no hi ha cap indici que permeti assegurar l'època en què fou creat el primitiu nucli de població de Cabacés. El que se sap segur és que el poble existia durant la dominació musulmana amb el nom d'Avincabacer.

D'aquesta mateixa època dataria el castell de Cabacés, depenent directament del valí de Siurana.

L'any 1149, Ramon Berenguer IV fa donació d'aquest lloc a l'Abat premostratenc de Santa Maria de Monteflabon (Gàl.lia belga), per tal de fundar un Monestir amb el nom de Vallclara. La vida del Monestir fou efímera, per això el prior de Vallclara en féu donació al bisbat de Tortosa l'any 1158, donació que confirmà el Comte de Barcelona el 1159. Així s'inicià la Baronia de Cabacés, en la qual quedaren integrats també els pobles de Margalef, la Bisbal, la Vilella Baixa, la Figuera i el Lloar, sota la jurisdicció de la seu tortosina.

El 1185, el bisbe de Tortosa, Ponç de Mulnells donà Carta de Població als
habitants de Cabacés. Des d'aleshores, el títol de Baró de Cabacés fou ostentat pels prelats tortosins, que compartien la senyoria amb el Comte de Prades. La Baronia persistí fins al segle XIX en què s'aboliren les senyories.

Tot i així, els bisbes de Tortosa continuaven gaudint del títol; l'any 1991 el bisbe Ricard M. Carles hi renuncià per considerar-lo un honor fora de temps.

La població celebra Festa Major per Sant Blai, el 3 de febrer.

Tradicionalment tenen lloc dues pujades a l'ermita de la Foia, una el 25 d'abril, per Sant Marc i l'altra el 5 d'agost, festa de la Mare de Déu de les Neus. Un costum que s'ha perpetuat és el de la subhasta de rams de flors, fets per les noies del poble, el dia de sant Marc.

Altres festes que se celebren són el 15 de maig, per Sant Isidre, patró dels
pagesos i el 16 d'agost, per Sant Roc.

Durant els caps de setmana d'estiu s'organitzen també diverses festes, amb cantades d'havaneres i ball, organitzades per diferents entitats del poble.

Del Cabacés medieval es conserven nombrosos arcs apuntats, sobretot a l'interior de les cases. Dels que resten a l'exterior cal fer esment dels que formen el porxo del pla de la Bassada. També hi resten encara dues perxes, una al carrer Major i l'altra al carrer del Mig.

No es conserva, però, cap resta de l'antic castell de Cabacés, ja que l'any 1933 foren construïdes les escoles al lloc que ocupava el castell. Per la seva construcció foren utilitzades gran part de les pedres del mateix castell.

L'església parroquial està dedicada al Naixement de la Mare de Déu. Data de començaments del segle XVII. El 1823 va ser refeta la façana. L'edifici no té gaire interès, però a l'interior es conserva bona part d'un retaule gòtic de Santa Maria, del segle XV, i un quadre de la Mare de Déu del Loreto, datat el 1624. Es curiós també el campanar, no gaire alt i amb una forma diferent dels que hi ha a les rodalies.

A tocar mateix de les cases del poble hi ha l'ermita de Sant Joan, edifici barroc del segle XVIII, que té al costat la Font del Canal, receptora de l'aigua de la sèquia de la vila.

A un quilòmetre del poble, faldejant el vessant esquerre del barranc del Montsant, hi ha l'ermita de Sant Roc, petit edifici que es construí aprofitant una balma, d'estil renaixentista popular. Data, com a mínim, del 1594. Fa poc, ha estat curosament arranjat.

L'ermita de la Foia és la més important que es troba dins del terme de Cabacés, de molta devoció popular. Està situada a 560 metres d'altitud damunt de la cabalosa font, una fondalada que justifica el seu nom. Es tracta d'un edifici d'estil barroc popular del s. XVIII. La tradició atribueix a aquest paratge una remota dedicació eremítica.

També és digne de visitar l'anomenat Pont Vell, situat a uns 4 quilòmetres del poble en direcció a la Bisbal. La tradició l'atribueix a l'època romana, però el bon estat de conservació i les marques dels picapedrers fan pensar que és una construcció medieval. Es tracta d'un pont de pedra amb un arc central i dos laterals sobre unes roques.

Són interessants de visitar el Museu anomenat "l'Eco del Greco", amb reproducccions de les obres d'aquest pintor; La Covassa, cova que serví de refugi durant la guerra; i la Creu, des d'on s'albira una magnífica vista del poble.

- Biete Farré, Vicenç.- Cabacés, un poble al peu del Montsant.- Cabacés, Ajuntament, 1991.
- Asens, Joan.- Guia del Priorat.- Tarragona, Edicions de La Llibreria La Rambla, 1981.
- "La Veu del Priorat".- núm. 22, Octubre de 1992.